"Si dejas de aprender, dejas de enseñar" (Joan González)

2009/12/14

FERRER. ELS "ANTICS" BASES

N.Ferrer defensant a un altre gran base. Els que em estat entrenadors des de fa anys, a la categoria EBA, recordem amb certa nostàlgia d’aquelles lligues. Recordem un sistema de competició que es va crear pels equips d’ACB, per fomentar als jugadors joves, i inclòs havien normatives per tenir obligatòriament jugadors de menys de 21 anys, i altres que ara no recordo. Si recordo que després d’aquesta categoria havia la LEB, i l’ACB. Per tant us podeu imaginar el nivell de jugadors que havien en aquesta competició: Mumbrú, C Marco, Lluch, Mario Aguado, Dueñas, V Holgado, P Vazquez,Gasol, Aranda, Juanjo Marin, Tombas, Ferrer, Alvarez,O Junyent, Ruf, Navarro, Mateo, Solsona, Canals, Triola, C Marcos, Montañez, Triguero... i tants d’altres que ara em seria difícil recordar-los a tots. Van ser lligues on hi havia molta competència: El Valls portat per en Rafael Layola, el Manresa portat pel Ricard Cases, Sant Josep portat per en Quim Costa, El Mataró portat per Quique Spa, el Mollet portat per l’Agustí Forner, El Cornellà portat per Tim Shea, el Tarragona portat per en Bonet, o el Montcada portat el primer any per Angel Martin Benito, i després per mi mateix... Hi ha encara jugadors que han tornat a jugar en aquesta categoria després d’haver fet el seu recorregut com jugador a mes alt nivell. Un d’aquests jugadors es en Nacho Ferrer, actualment jugador del Vilaseca de Tarragona. Jugador que es va formar al Cornellà, i que va ser fitxat pel Valls, ja fa 16 anys. L’altre dia, veient-lo jugar contra el Mollet, en la semifinal de la Lliga Catalana vaig recordar moltes anècdotes d’ell, del Valls...Sempre ha estat un jugador molt intuïtiu, amb caràcter, un líder dins de la pista i el vestuari. Quan l’altre dia deia que no quedaven jugadors així, volia dir, que evidentment hi han molt bons jugadors que juguin de bases, però pocs bases que facin millor jugadors als seus companys... En Nacho sabia a qui havia de passar una pilota en un moment determinat, sabia a qui no havia de pasar-la també, i sabia quan havia de tirar o no, i sabia evidentment, quin era el ritme mes adient en cada moment. Però hi ha una cosa intangible...sabia portar el vestuari com portava l’equip en pista i per això, i per altres coses l’equip de Valls va ser un grup guanyador.
En la semifinal de la lliga d’aquest any, el Vilaseca anava amb baixes importants i el seu estat anímic potser no era el més adient per afrontar-la. El Mollet va estar mes posat en pista, i les diferències van ser importants. Jo vaig observar en Nacho durant uns minuts. La seva reacció va ser espectacular, amb 38 anys va animar als companys, els va esbroncar en el minut de temps, va començar a discutir algunes decisions arbitrals, parlant amb ells, va presionar, va “jugar” amb qui havia de fer-ho, va anotar...i l’equip va tenir una reacció notable. Potser a nivell de resultat no va ser important, però l’equip “feia una altre cara”. Per un moment vaig pensar que havia retrocedit 15 anys, on els jugadors vivien el bàsquet d’una manera diferent, on els jugadors es posaven una samarreta i es convertien en gladiadors, Algun purista dirà, segurament, que no es fàcil de portar un jugador de les seves característiques. Potser no ho es de fàcil, però prefereixo un jugador tinent coronel d’un vestuari, a un altre que quan vinguin els problemes giri la cara i miri cap un altre costat, mentre els trets acaben matant a l’equip. A si, es veritat, ara alguns prefereixen bases alts, elegants, que tinguin “porte”, que facin “mates”, que puguin “postejar”. Jo prefereixo aquells que saben manar dins i fora la pista, aquells que amb una mirada teva marquen el sistema... i d’altres coses, i que poden fer 10 punts i repartir-ne 50. Si escric aquestes lineas, es per que t’ho devia Nacho. Durant molts anys has jugat contra mi, el temps passa inexorablement, però em gaudit d’enfrontaments èpics i sempre ens em respectat. És el que te l’esport, que competeixes, et formes com esportista i com persona i aprens que després de tants anys, tan es els partits que hagis perdut, mentre el que hagis guanyat sigui el respecta personal i professional, i tu ho has aconseguit amic Nacho. Fins aviat.

2009/12/07

LES SEMIFINALS DE LA LLIGA CATALANA 09

LA LLIGA CATALANA EBA LES SEMIFINALS I LA FINAL QUE ENS ESPERA Aquest diumenge vàrem pugué veure les dues semifinals. La primera entre el Mollet i el Vilaseca, va ser desigual, bàsicament degut a les baixes que te l’equip de Tarragona i el bon fer de l’equip del Vallés. La reflexió es que l’equip de Mollet no nomes “el 17” posa els punts (J Ramírez, recordant a Iturriaga en els seus “palomeros” – permiteme la broma amigo Jonathan-), sinó que em de prestar molta atenció a jugadors con Palou, Dam que donen qualitat a l’equip, el treball fosc, però necessari de Viladomat, i el treball de Fernández i el meu amic Jordi Pons, anant a 19 de valoració i donant un exemple pels joves, en tots el sentits. En l’altre costat un Ferrer, que malgrat tot sempre va donar la cara i va treure l’orgull , avivant als seus companys i manant (D’aquests ja no en queden) en molts àmbits que només els entrenadors sabem apreciar. Quan acabi la lliga catalana vull fer un escrit sobre aquest gran jugador Torres molt sol a sota i en González amb molta presència en pintura però sense tenir bons percentatges sota cistella, una llàstima tenint en compte el seu esforç. Varem trobar a faltar alguna cosa mes de l’Aparicio, sempre un referent imprescindible en aquest grup davant la baixa d’Elvis que li desitjo una bona recuperació. Molt bé l’entrenador del Mollet (Alex Coma), que va preparar el partit molt acuradament i fent una sortida que deixava sense reacció al Vilaseca. Rotacions ben treballades i donant descans a homes importants que demà tindran feina extra amb el Vic. L’altre semifinal va ser de qualitat tàctica. El Vic, gràcies a 3 de 4 triples de Garrote en els primers minuts va obrir massa ràpid la distància en el marcador, però els dos equips van oferir moltes coses interessants portats, per dos dels millors entrenadors que podem veure a l’EBA en aquests moments, un per la seva experiència i aconseguint una dinàmica guanyadora difícil de mantenir (porta 9 victòries consecutives) i l’altre per que malgrat no va començar bé, demostra que amb treball de grup i coneixements alts de les dinàmiques, l’equip pot recuperar-se i situar-se on es mereix. Molt be els conceptes del Vic en el triangle exterior-interior (Garrote/Nualart/Riu o Garrotes/Soler/Roma), molt treballats i fent mal en les ajudes del Sant feliuenc, així com conceptes defensius individuals. I molt interessant els canvis defensius d’alternatives del SantFelienc davant sistemes concrets del VIC, creant dubtes sobre tot en els exteriors i ofegant als interiors, encara que des de el meu parer, abusant massa dels ajuts del costat fort, tenint en compte els percentatges que poden fer Nualart, Garrote, Soles i J Jordi, en el tir exterior. Cal destacar la qualitat de molts jugadors dels dos equips, però penso que la gran lluita va ser de banquetes, molt concentrats els dos i oferint un repertori esplèndid de solucions davant les accions del rival. Felicitats al Jordi Balaguer per la seva victòria i al Alex Teres, per forçar al màxim al seu equip tàcticament fins reduir el marcador a “res” a manca de pocs segons EL QUE ENS ESPERA. A nivell d’equip veure si el Vic podrà aturar la facilitat anotadora del Mollet i si aquest podrà amb la millor defensa de la lliga. A nivell individual, els duels Roma / L Fernández, Jonathan / Nualart J Jordi o Soler, Garrote/ Palou (Curto); Riu (Fradera)/ Jordi Pons seran interessants. L’aspecte psicològic també es important en aquestes finals i veurem com condiciona el partit que fa poc van jugar els dos equips en el mateix escenari i guanyant el Vic després de la prologa. Uns per que varen gunayar just i els altres per que van tenir el partit i no van puguer guanyar-lo. En qualsevol cas, gran final i moltes expectatives a nivell tàctic pels entrenador que gaudirem d’aquest partit. No desitjo sort a ningú, però si m'agradaria que els dos ens ofereixin el bon bàsquet que els equips ens poden oferir: Ho tenim tot, un esplèndid escenari, dos molts bons entrenadors i excel·lents jugadors en els dos equips.
A Gaudir